HAMPI. UN PETIT PARADÍS ESPIRITUAL.
Sona el despertador a les 05.00 del matí. Obro els
ulls, l’apago i torno a tancar els ulls. Pipipipipi, el despertador de la
Marta, ara sí que toca aixecar-se. Són les 05.01, un minut més sempre s’agreix.
Ens vestim amb els ulls encara tancats.
En sortir de l’habitació tots semblem una manada de
zombis, tots amb un coixí a la mà, ja que érem conscients de què ens esperaven
4 hores de cotxe fins a Hampi. Els conductors ens esperaven a la porta de les
habitacions, són molt bona gent!
En pujar al cotxe sona el seu tramta matinal “Ohhh
mamma shivaya”, em sembla que era el primer cop en tota l'estància que m’alegrava
de sentir aquella sintonia de bon matí, era perfecte per tornar a dormir!
Mentrestant, tres membres de l'equip, l'Uri, el Xavi i el Juli es quedaven a la Fundació per fer companyia a l'Uri que no es trovaba en condicions de fer gaire res. Era l'excusa perfecte per no haver-se d'aixecar a les 5am oi? ;)
05.15, ens posem en marxa. Les carreteres de l'Índia
no són com les d'aquí, els semàfors hi estan però son pura decoració, allà pots
avançar quan vulguis i per on vulguis i et pots trobar de tot a la carretera,
fins i tot una dona donant el pit a un nen darrere d'una moto conduïda pel pare
i entre ells una cabra. Ah, i sense casc!
Però és curiós com dins del seu caos tots s’entenen i tenen una gran habilitat per esquivar-se els uns als altres.